El Nido: Tour C

Feliços d’estar al Nido, ens vàrem llevar amb molta il.lusió per anar a fer el Tour C que tan bé ens n’havien parlat.
La calor de bon matí ja apreta, com a bons matiners, un bon esmorzar per agafar forces, un passeig pel Nido i cap a buscar la barca!!!

A Filipines són molt creients i al Nido tenen un parell d’esglésies. La gran majoria són catòlics.
I els nens entremaliats, jugaven vora el mar amb els crancs que hi havia a la platja, els lligaven per les potes amb un fil i els tenien a tots controlats…

El Tour C visitem: Matinloc Shrine, Star Beach, Hidden Beach, Secret Beach i Helicopter Island.

Comencem a L’Helicopter Island.
Una illa de gran bellesa i amb molta vegetació.
Fem snorquel a la cua de l’helicopter.

Els paisatges són espectaculars, els colors de l’aigua, la bellesa de l’entorn, el silenci que es respira navegant pel mar i la poca aglomeració de turistes, és perfecte!!!

La següent parada ens va deixar boca-oberts…per la història i sobretot per les vistes des del Mirador.

Matinloc Shrine. El Santuari de Matinloc. Construït per un estranger, donant-li un toc espiritual amb algunes estàtues d’àngels.
També va construir-hi una mansió, però no està amb gaires bones condicions… diuen que va rebre visita de “fantasmes” i va abandonar la casa.

Vam pujar un penya-segat de pedra calcària que els visitants podíem pujar per veure les magnífiques vistes aèries del mar.
S’ha de vigilar amb les roques que són realment afilades.
Hi ha una creu en el seu punt més alt, però no es pot arribar per escaladors de nivell zero com nosaltres, ja que és massa perillós. El punt d’accés més alt del penya-segat també permet una magnífica vista de l’illa de Tapiutan i altres platges de l’illa de Matinloc.
Unes vistes difícils d’oblidar!!!

Després d’aquestes dos parades a l’Helicopter Island i el Matinloc Shrine, aquest Tour C ens estava encantant!!!
I encara quedava molt per fer, però això si, ara ens tocava fer parada a una platja del voltant de l’illa de Matinloc per poder fer snorquel al nostre aire.
Mentrestant la tripulació ens preparava un fantàstic dinar!!! Ens cuidaven com reis!!!

I quina gran platja i zona per fer snorquel, superava la del Tour A pel nostre gust 🙂 us deixem amb imatges que parlen per si soles!!!
Nedaves vorejant les roques i descobries cales petites i solitàries.

Els nostres cuiners fent la brasa pel peix i tallant les fruites tropicals que eren delicioses.
Mentrestant remullant-nos a cada instant, que el sol de Fipines apreta fort…

Ben tips i descansats, ens vam dirigir cap a la Secret Beach.
La Platja secreta està envoltada d’altes roques escarpades i tan sols és accessible a través d’un estret forat que s’obre a la roca.
Aquest forat petit i estret, no és de fàcil accés, si entra nedant i és necessari que el mar estigui calmat per accedir-hi.
No tenim cap foto perquè vam entrar-hi ràpid sense encantar-nos…i aquí la teniu 😉
És ben curiós que d’un petit forat estret i profund arribis a una platja secreta!!!

Següent parada: Star Beach, un indret preciós per fer snorquel tot admirant el corall i les estrelles de mar!!!
Estàvem absolutament sols un gran luxe 😉

I és que submergir-te a les aigües de Filipines és tot un espectacle, tant és que et submergeixis 2 metres com 10 o 15 l’espectacle està garantit.

Ja ho va dir en J. Cousteau que aquest enclavament és un dels millors llocs del món per bussejar.
Nosaltres bussejar no, però amb l’snorquel vam quedar més que satisfets 🙂

Per acabar de rematar el Tour C, ens faltava l’última parada, la Hidden Beach.
Com diu el seu nom Hidden, aquesta petita platja està una mica amagada entre les roques.

Un gran Tour!!! A nosaltres ens va agradar més el C que l’A, però per gustos colors. Això si, ara mateix els repetiríem tots 2!!!
I és que Filipines enamora!!!

Tornant cap al Nido, una volteta pels seus carrers, la gent local sempre amb un somriure, dos noiets joves fent crepes i saludant-nos perquè i tornéssim, la canalla jugant i banyant-se a la platja, les barberies, les seves botigues de queviures, cistelles de bàsquet,…un ambient molt humà, agradable i ple de vida.
I acompanyat d’una bona cervesa San Miguel 🙂

Anècdota, passàvem caminant pel carrer principal i veiem una ” casa” a peu de carrer oberta de bat a bat, amb ciris blancs, un fèretre i la gent al voltant asseguts amb cadires acompanyant a la família el camí del dol, com es feia abans a les cases.
El més curiós és que quan vàrem tornar de sopar, el carrer estava tallat i ple de cadires amb la gent a fóra el carrer, vetllant a la persona que havia mort.
I l’endemà que ens llevàvem a les 6 del matí per anar cap a Port Barton, continuaven assentats al mateix lloc, passant el dol tots junts, creences i cultures que avui en dia sobten.
I a la vegada et doncs compte que aquest poblet el Nido, encara que sigui turístic, manté la seva essència.

Proper post, Port Barton!!! Difícil d’arribar-hi i difícil d’oblidar 🙂 Un paradís!!!

Anuncis

El Nido Tour A

L’origen del poble del Nido.
Pel que sembla els seus majestuosos agrestes penya-segats del Nido, faciliten a aquestes aus similars a les orenetes suficients esquerdes i racons perquè puguin construir els seus nius amb saliva solidificada. Nius que son comestibles.
I aquests són un prestigiós i caríssim ingredient de la gastronomia xinesa.
Diuen que no fa molt temps es podia veure als nadius recol.lectors d’aquests nius grimpant pels cingles relliscosos amb l’ajuda de cordes i fràgils bastides de bambú.
Expliquen també que alguns van perdre la vida, un alt i absurd preu si es té en compte que un quilo d’aquests apreciat ingredient tan sols reportava als escaladors un escàs grapat de pesos.

Després, ja reconvertit amb sopa en luxosos restaurants de Manila i altres grans ciutats d’Àsia, s’arribaven a pagar unes xifres astronòmiques.
Afortunadament, avui aquests nius estan protegits, la qual cosa estalvia l’arriscada imatge de l’ascensió, i ja de pas, els nefastos efectes de l’especulació desmesurada.

Com a bons matiners, a les 7 del matí ja estàvem amb peu per anar a fer un bon esmorzar a davant del mar o a comprar bolleria a la panaderia Midtown Bakery del carrer principal del Nido ( boníssima i molt barata) Recent feta 😉

A les 9 del matí pujàvem a la barca que havíem contractat el dia anterior, és la típica embarcació filipina en diuen ” la banca” que amb un tronc de bambú a cada costat, estabilitza el pes.
I ens dirigíem cap fer el Tour A : Big lagoon, Small lagoon, Secret lagoon, Zimisu Beach i 7 Comando beach.
Imatges del què ens esperava 😉
Després de sentir a tants viatgers dient meravelles d’aquest lloc volíem comprovar-ho amb els nostres ulls!!!

Una de les formacions Rocoses que ens trobem a la badia de Bacuit rep el nom d’Helicopter Island, de moment deixem la imatge per si algú no s’ho creu. Us ho expliquem al proper post ja que pertany al Tour C.

Les muntanyes surten de les profunditats i es combinen entre elles formant una Badia de Halong ( Vietnam) però en versió paradís!!!
És realment un paisatge molt màgic!!!

Arribant a la primera parada, la Big Lagoon!!!
Com si les muntanyes obrissin camí per nosaltres, per entrar a navegar al seu interior.

La Big Lagoon, impressionant, màgica, sense paraules, plena natura!!!
Envoltada de vegetació, navegant pel mig de les muntanyes amb aquella aigua transparent que anava canviant de tonalitats segons avançàvem!! Sens dubte un petit paradís 🙂

Quines ganes de fer el nostre primer ” xapuzón ” si es que qualsevol no es banya amb aquestes càlides aigües…
I el seu entorn!!!

La següent parada era a una íntima platgeta, direcció cap a Zimisu Beach!!! Al fons a la dreta de la imatge.

Aquesta parada a la platja la vam aprofitar per poder nedar amb plena llibertat i es que teníem un parell d’hores per gaudir del fons marí, de l’aigua tan clara com el cristall, de la màgia d’aquest lloc tant increïble!!!
I sinó que li diguin a la Janet…es movia com peix a l’aigua com la seva mare 😉

Snorquel a tota regla!!! Buscant la nostre intimitat, el nostre espai i aprofitant al màxim l’entorn, la companyia, el silenci i el plaer de la vida!!!

Un petit recull de fotos del Fons Marí.
Hi ha molta diversitat de peixos, de tots colors, corall, estrelles de mar,.. i com que teníem temps de sobres per anar fent snorquel anàvem descobrint racons els tres sols!!! I això que les fotos no li fan justícia com al natural…

Estàvem encantats d’estar a les Filipines, al Nido i fer el Tour A.
I com diu una gran frase: La gran sort que un pot tenir és fer el que li agrada. Trobar això és l’essència de tot.
Si es que ja ho diuen, ser feliç és una qüestió d’actitud!!!

Arribava l’hora de dinar i com no podia ser d’altra manera, una d’aquestes illetes és el lloc triat per treure les brases i cuinar un mica de peix i pollastre a la brasa.
Un bon bol d’arròs d’acompanyant i de postres fruita tropical!!! Encara que amb les vistes ja n’hi havia més que suficient.

Ben tips i contents ens dirigíem cap a la Secret Lagoon.
La barca ens va deixar amb aquesta magnifica platja de palmeres i des d’allà, quan la marea baixa pots accedir per un petit forat a la llacuna secreta.
A nosaltres ens va agradar més la platja que no pas la secret lagoon, perquè l’aigua era tèrbola, però ja que i érem la vam anar a veure.

La penúltima parada i també un plat fort del dia, era la small lagoon.
Les Fotos son abans d’entrar a la llacuna verdosa, on les barques et deixaven perquè nadessis fins al final on hi havia la vegetació, allà passaves per sota de les roques i entraves a la llacuna!!! Com si entressis a un riu subterrani.

Quan t’hi vas acostant , nedant o amb kaiac que també te’n deixaven si volies, passaves per sota de les roques, una diminuta cova de fàcil accés i apareixies a la gran llacuna verdosa tota envoltada de vegetació. la “small lagoon” Aquí la teniu!!!

Per acabar el tour ens van portar a la 7 comando Beach, una platja abans d’acabar el tour per poder-nos refrescar, el més light de l’excursió.
A les 4 donàvem per finalitzada la nostre ruta i cap al Nido a fer una bona dutxa i passejar pels seus tranquils carrers.
La poblet del Nido al fons tornant amb la barca.

Ens va passar el dia volant, haguéssim desitjat que durés per sempre, d’illa amb illa, de sensació amb sensació.
Però encara ens quedava el Tour C l’endemà!!!
Ja teníem ganes de tornar a navegant entre aquelles muntanyes de somnis 🙂

Això si, com cada dia ens acomiadem amb la fantàstica posta de sol!!!

Palawan: El Nido

De Singapore a Manila vàrem volar amb la companyia Jetstar, vols directes de Singapore a Puerto Princesa ( illa de Palawan) no n’hi havien.
Un cop arribats a Manila ( 3h 30 min) vam agafar un altre avió fins a L’illa de Palawan ( 1h ) amb la companyia Zestair.

De Puerto Princesa per anar cap al Nido hi han dos opcions, l’autocar o furgonetes d’unes 10 places aprox.
Com que no disposàvem de molt temps per anar a buscar la terminal, mirar horaris d’autocars i agafar el bus, vàrem optar per l’opció més ràpida però més cara. Les furgonetes privades.

A L’aeroport, esperant les maletes ja teníem la opció de contractar la furgoneta privada per fer el trajecte fins el Nido.
Així que amb ganes d’arribar al Nido sense perdre temps ja que eren la 1 del migdia, un cop plena la furgoneta ( 10-12 persones) a les 2h ja sortíem ( 700php) per persona.

Durada 5 hores ben bones amb una carretera plena de revolts i el tram final sense asfaltar amb camí de carro…. quin mal al cul.
Arribàvem al Nido que ja era fosc, ja que allà a les 7 ja fosquejava.
Sort que teníem l’hotel triat, recomanat per la Txell i en Xavi 😉
Situat al carrer principal del Nido, Hotel Strong Tower.
Econòmic, habitació senzilla però neta i recomanable. 500 pesos per nit amb ventilador. 800 pesos per nit amb aire condicionat.
Nosaltres amb el ventilador vam estar-hi bé.

La primera imatge l’endemà al matí de la platja principal del Nido.

Les barques ja estaven preparades per marxar a fer els tours corresponents, però nosaltres com que estàvem recent situats, vàrem optar per fer una bona caminada pels voltants del Nido i gaudir de les seves belles vistes!!!

La calor començava a apretar fort així que vàrem decidir llogar una moto (600 php) i anar cap a la Nacpan Beach 🙂
Una platja situada al nord del Nido, a uns 30 minuts amb la moto per camins de carro… això si, amb molt poca influència turística!!! S’ha d’aprofitar!!!
Com a molt érem 10 persones en tota la platja i l’aigua transparent.
Allà mateix hi ha un petit ” xiringuito” on podies fer un bon dinar a bon preu!!!
Un lloc ben tranquil per passar un dia relaxant a la platja.

Un cop ben refrescats i tips, amb la moto vam seguir conduint pels paisatges rurals de la zona i es que el 70% era vegetació, podíem veure les seves cases-barraques amb els seus animals pastant, cistelles de bàsquet casolanes, els nens contents saludant,…
així fins arribar al poble del Nido, un poble turístic però conserva un ambient local 😉

A la fotografia podeu veure el seu mitjà de transport, els tricicles.
Has de vigilar per on condueixes perquè ells van per on volen, ja ho veieu vosaltres mateixos…
On passen 2 passen 3 😉

No ens volíem perdre la posta de sol 😉 però abans, ja reservàvem el tour A per l’endemà al matí!!!!
Quines ganes de veure de ben aprop aquest paradís amb formacions càrstiques, illes enmig del mar, un mar turquesa, el seu fons marí, les platges de postal,…
Es pot regatejar perquè a tot arreu et venen els mateixos tours, nosaltres vàrem aconseguir el tour A per 500 php per persona.

I un cop triat el primer tour, ja podíem anar a gaudir de la posta de sol!!!
Tot esperant que marxes el solet què millor que relaxar-nos i notar com la Janet tirava les seves primeres cosses dins meu.

D’una gran bellesa!!!

Les nits eren força caloroses, sort que tots els restaurants davant del mar posaven les seves taules a la sorra i il.luminats per les antorxes, podies sopar a la fresca, inclús podies escoltar música amb directe.
Recomanem el restaurant Sea Slung!!!

Proper post el Tour A 🙂 descobrint el paradís Filipí!!! I quin paradís….ja i tornaríem ara mateix!!!

Singapore i Filipines 2013!!!

Tot l’ho bo arriba!!! D’aquí 3 dies marxem de vacances tots 3!!! Quines ganes….
Ja ho tenim reservat i apunt de caramel.
Aquest divendres 17/05/13 a les 11 del matí agafem el vol amb singapore Airlines i directe cap a Singapore, son 13 hores d’avió.

Segurament es farà llarg el trajecte, però aprofitarem per llegir, mirar pel.lícules, jugar i si ens deixen aprofitar els avantatges de les embarassades…com serà que no ens donin seient amb sortida d’emergència 😉
Tot i que no serà per la panxa que faig…sinó els i ensenyem el paper del metge crec que no colaria.

Estarem a Singapore tot el dia 18, arribem a les 6 del matí hora d’allà.
Hem trobat un allotjament per la primera nit per 40€ els dos, ja us explicarem què tal, es diu Just Inn Singapore amb habitació doble.
És una habitació força petita, però ja se sap, Singapore és car.

El dia 19/05/13 a les 6 del matí agafem l’avió i cap a Filipines ( Manila ) arribarem a Manila a les 10 del matí i a les 12 surt l’avió que ens portarà a la illa de Palawan.
A la 1:15 ja serem a Palawan direcció cap el Nido!!!!

Quines ganes de ser-hi i començar a gaudir dels paisatges i les platges que enamoren a tots els viatgers!!!!!

A partir d’aquí anirem fent sobre la marxa en funció del dies, el temps i les ganes de descobrir illes i més illes entre elles Coron, Siquijor i fer un bany amb el tauró balena ( la janet i jo ens ho mirarem des de la barca…) jeje En Ramon que aprofiti!!
Intentarem fer algun post des del paradís filipí, però no ho assegurem…

El 31 al vespre volem de Manila a Singapore, que aprofitarem l’1 i el 2 de juny per estar a Singapore i el 3 tornem cap a terres catalanes.
Per ganes ens i estaríem tot el juny, però s’ha de treballar.
El pròxim post us explicarem les nostres aventures que sempre ens en passen!!!
Us deixem amb una foto del Nido per començar a olorar el Paradís 🙂 (Google)

Canvi de plans i de vida!!!

Des de l’últim post que hem fet un “parón” de 2 mesos ben bons, ara us explicarem el motiu del nostre “kit-kat” 😉

Tots sabeu que la nostre il.lusió és fer la volta al món aquest any 2013, més concretament l’octubre.
La ruta ja la teníem força planificada, les ganes i son des de que vàrem assistir al II congrés de bloggers, que evidentment també assistirem al III congrés i animem a tota la gent a assistir-hi!!
Els amants dels viatges no us ho podeu perdre!!!!
Es fa a Barcelona i trobareu més informació a la pàgina web http://www.clubdeviatges.com.

Arrel del II congrés vàrem començar a estalviar per poder fer realitat aquell somni que a primera vista el vèiem força llunyà, no sabem perquè tothom pensa que fer un viatge d’aquestes dimensions només poden fer-ho la gent molt adinerada i la veritat es que el pot fer tothom, només necessites adequar la ruta segons pressupost, per exemple Àsia és un dels continents més barat i Oceania dels cars, a partir d’aquí selecciones segons pressupost o disposició i per 9.000-12.000€ per persona pots realitzar una volta al món.
Menys diners dels que ens gastem un any aquí.

Tot estava decidit, res podia fer canviar els nostres plans i prioritats, teníem ganes de volar, descobrir món, cultures, aprendre d’ells, viure l’essència de cada país, fer un llarg camí, el nostre camí!!!

Esperàvem comprar el primer bitllet destinació Nepal, quan els preus fossin més assequibles, però un imprevist ha fet canviar radicalment el nostre viatge, per un altre llarg viatge!!!

Durant el mes de gener-febrer no em trobava gaire bé, vaig passar la grip, la passa de la panxa, les olors m’ofenien, estava marejada, molt esblanqueïda,…. el meu cos feia canvis i jo no entenia què m’estava passant…. potser era perquè no volia veure-ho i acceptar que alguna coseta m’estava passant més enllà d’un simple refredat difícil de curar.

Cert, estava embarassada!!! En un primer moment va ser com si em caigués una galleda d’aigua freda a sobre, no podia entendre com ens havia passat això, si nosaltres teníem la nostre volta al món planificada i coll avall, perquè a nosaltres???
Un sentiment de tristesa, angoixa, ploranera em tenia atrapada, no entenia res, de cop i volta la vida ens havia fet un canvi radical sense avisar, un canvi de plans, un canvi de vida.

La gran pregunta era, i ara què?? em donava la sensació que prenguéssim la decisió que prenguéssim ja no seria feliç, però era perquè em vaig estancar, estava desorientada totalment, sabia que volia ser mare, sempre ho havia dit, però després de fer la nostre volta.
Quan en parlàvem amb la meva parella comentàvem: i si ha passat perquè no era el moment de marxar? a vegades passen coses, encara que no les entenem, perquè han de passar i el temps fa que les peces del puzle comencin a encaixar.

El nostre viatge començava l’octubre i a finals de setembre- principis d’octubre és quan naixerà el nostre fillet/a, casualitats… no i creiem massa, les coses passen quan menys te les esperes i perquè realment han de passar!!!
Hem comprès que un no sempre pot triar el que li passarà, però sí que pot decidir com afrontar-ho i com viure-ho amb plenitud!!!

Una gran frase que m’ha ajudat aquest dies de neguit: El passat és història, el futur un misteri però l’avui és un regal, per això es diu present!!!
I el nostre regal és la Janet, la nostra filleta, la nostra gran il.lusió en aquest moment de molta felicitat!!!

No havia tornat a escriure des de que ho vàrem saber, per mi va ser un cop dur el fet de decidir que no començaríem la volta.
Em resultava dolorós acceptar que l’aventura no començaria.

Però amb els mesos, hem recuperat la il.lusió, el nostre somni s’ha posposat, estem feliços de saber que serem 3, que la Janet ens aportarà molt amor i ganes de seguir lluitant amb ella i per ella!!!

Ara ja estic de casi 4 mesos i em trobo molt millor, continuu sent seguidora de grans viatgers que estan fent la volta al món, pasaporte y mochila, voltant pel món, una aventura pel món, un cambio de aires, suc de coco,… i entre ells uns en concret que ens han fet recuperar la il.lusió i el nostre somni, fer la volta al món amb família!!!!

Haurem d’esperar uns anyets, però en tenim tantes o més ganes que al començament.
I el blog que ens té ben enganxats és http://www.voltaalmon.cat

Esperem seguir emplenant aquest diari de viatges, amb molts dels viatges que hem anat fent!!!
I algun altre que tenim en ment per ara el mes de maig-juny amb la panxeta….Tots tres cap a Singapur + Filipines!!!!

Un petunet i fins la pròxima.
Us deixem amb la última eco feta el divendres dia 12/04/13 que vàrem saber que és una nena.
Un dia màgic i molt emotiu!!!
Us presentem la nostre nina, La Janet 🙂

Bulnes

Ens quedaven un parell de dies a Cangas de Onís i el meu objectiu era veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes, un dels més cims emblemàtics sobretot des del punt de vista de l’escalada en grans parets.

Després de matinar, ens dirigíem cap a Poncebos i des d’allà tot fent una collada, cap a Sotres, per començar l’excursió.
Però no vàrem estar de sort i la boira no ens va deixar seguir…així que ens ha quedat pendent per tornar-hi.
Aquí teniu les imatges del Naranjo de Bulnes o Pic de Urriellu , tretes d’Internet i la boira que no ens va deixar avançar….

Força decepcionats… vam tornar cap a Poncebos i vàrem aprofitar per fer una altre ruta on la boira no estava tant atapeïda i podíem arribar-hi, el poble de Bulnes.

El poble de Bulnes està força aïllat, segueix sense tenir accés per carretera, encara que fa uns anys es va construir un funicular subterrani que permet arribar còmodament fins al poble.

Recomanem pujar-hi caminant pel camí tradicional que surt des de Poncebos. Comença en el mateix punt que la ruta del Cares però en direcció contrària.
Per la canal del Teix i comencem a pujar i gaudim d’un bell recorregut que ens permetrà descobrir uns paratges sorprenents.

És dura la vida tradicional en aquests pobles tan aïllats, s’utilitzava el camí descrit per anar a buscar provisions, pujar material de construcció, baixar als malalts per portar a l’hospital i en fi, per qualsevol comunicació que fes falta amb el món exterior.

Aquesta ruta no suposa cap esforç desmesurat, són uns 500 m de desnivell positiu. Uns 9 kilòmetres en total anar i tornar.

Des de Bulnes hi ha una petita ruta de pujada cap a un mirador des d’on es pot contemplar una bonica vista del Naranjo.
Nosaltres no el vàrem poder veure per la boira. Llàstima.

El poble està dividit en dos barris, La Vila a la part baixa i el barri del Castell a la part alta.
A la fotografia, la segona l’església, la tercera la Vila a la part baixa i la quarta a la part alta.

Després d’una bona caminada, què millor que degustar uns bons formatges, entre ells el Cabrales 😉

Com que les distàncies no son llargues, des de Cangas de Onis a les platges de Ribadesella hi ha uns 40 kilòmetres aproximadament.
El què es diu matinar, la gent per anar a la platja no matinen gaire, ja que la marea està baixa i fins al migdia no acaba de pujar del tot. Cap allà les 12 és una bona hora.
Hem de reconèixer que nosaltres vàrem trobar un temps força variable, d’estar tapat a sortir un sol radiant i viceversa.

No ens podíem acomiadar d’Astúries sense anar a veure una de les seves platges més curioses, la platja de Guilpiyuri!!!

Guilpiyuri és una de les més singulars platges asturianes per ser un espai tancat al mar, amb el qual es comunica subterràniament.
Es tracta d’una petita platja de mar però situada terra endins, a uns 100m, entre prats verds.
Gulpiyuri ha estat declarada Monument Natural.

Es troba situada al nord del poble de Naves, a mig camí entre Ribadesella i Llanes.

I amb la imatge de la platja de Gulpiyuri ens acomiadem d’Astúries!!!
Esperem tornar-hi per veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes entre moltes altres coses 😉

Ruta de Cares

Des de Cangas de Onís, direcció Arenas de Cabrales ( 29 km ).
Un cop arribem a Arenas de Cabrales, al mig del poble hi ha una baixada que és per on s’agafa la carreta de Poncebos. ( 5 km )
Nosaltres vàrem iniciar la Ruta de Cares des de Poncebos.

La Ruta de Cares està situada al Parc Nacional dels Picos de Europa. La ruta, tallada literalment a les roques de les muntanyes, és un trajecte d’uns 12 quilòmetres de distància entre el poble de Caín (Leon) i Poncebos (Asturias). Anada i tornada 21-22 kilòmetres.

Una ruta pel nostre gust, massa transitada, però molt maca de fer.
Això si, és molt Solei aneu ben previnguts amb aigua i una bona gorra. És millor matinar així us trobareu a menys gent.

Aquesta excursió transcorre per un camí ben marcat i sense cap complicació.
Potser l’amplada del camí en algun moment fa respecte, però en principi té una amplada de 1,5 metres.
S’ha de vigilar perquè voreja tallats que cauen vertiginosament sobre el riu Cares.

S’inicia la ruta amb una curta però empinada pujada per l’esquerra del Riu Cares fins a Los Collaos, punt en el qual es descendeix.
A partir d’aquí el camí és pràcticament pla.

Els paisatges son espectaculars, vorejant el recorregut del riu Cares, travessant ponts, túnels amb finestrals excavats a la roca i coves. Només es pot fer a peu.

Fotos que vàrem anar tirant en el transcurs del camí.

Un dels túnels amb finestrals excavats a la roca que més ens va cridar l’atenció.

Després d’una bona jornada caminant per la Ruta de Cares, ens esperava un bon dinar, i què millor que una bona Fabada Asturiana a Arenas de Cabrales!! Hem de reconèixer que estava boníssima!!!
Llàstima que els guisats i les mongetes en el meu cas em costen de pair…

No podíem marxar cap a Cangas de Onís sense remullar-nos al riu Cares.
I vàrem tenir la sort de trobar unes basses just a peu de carretera per passar-hi la tarda sols.
Això si, l’aigua estava glaçada….

Ens despedim fins el proper post, cap al Naranjo de Bulnes!!! No us ho podeu perdre 😉