Ben il.lusionats però sense saber on dormiriem ni com planejariem l’excursió de l’últim dia per la catalunya nord, el què si sabiem era que voliem pujar el Canigó!!! I així va ser 😉
Direcció Prades, vam fer nit al camping de Fillols i vam demanar informació per poder pujar al Canigó. Ens van comentar que si voliem accedir fins al refugi amb el nostre cotxe, haviem d’anar a Villerach i desde allà sortia una carretera de terra de 22 kilometres fins arribar al Refugi de Cortalets.
I tel.la carretera….. que llarga es va fer….nosaltres perquè vam anar-ho decidint tot sobre la marxa i arribavem a Prades a la tarda-vespre i sense saber com fariem la ruta, però si ho arribem a saber, en comptes de dormir al camping de Fillols, haguessim fet la carretera de terra de 22 kilometres…..i haguessim acampat pels voltants del refugi.
El Canigó és un massís del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m.
Malgrat que la destrossa territorial del Tractat dels Pirineus fa que avui en dia s’inclogui dins l’estat francès, no hi ha cap mena de dubte que una de les muntanyes més sentides i emblemàtiques pels catalans és el Canigó.
Probablement que Jacint Verdaguer hi dediqués un dels seus poemes èpics més reconeguts, ha ajudat a que aquesta serralada, on s’hi bressola l’història del nostre país, s’hagi convertit en un símbol de l’excursionisme.
La foto ho reflexa!!!
Fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan, al solstici d’estiu.
Es el 22 de juny quan puja més gent per encendre una foguera que vigilen durant toda la nit i el dia següent baixen fins a Perpinyà amb les antorxes enceses i tornen cadascu al seu lloc d’origen per encendre totes les fogueres de la nit de Sant Joan 😉
Un cop vam arribar al refugi de Cortalets, despres d’1 hora ben bona amb cotxe per la pista de terra, vam començar la caminada!!
Foto tot pujant. El pic que sobresurt a la foto, el de darrera de tot es el Canigó 🙂
De camí cap al cim.
Un cop a dalt!!
Ens va agradar moltiiiissim, les vistes, la creu plena de banderes, records de diferents pobles, països, cultures,… tothom i deixava la seva emprempta. Per mi va ser Autèntic!!!
I amb ganes de tornar-hi 😉
S’ha de dir que estava molt atapaïda…. i casi no es veia la creu.
Compareu:
De baixada cap al refugi.
Arribant al refugi.
I amb el Canigó vam donar per acabada la nostre ruta per la Catalunya Nord, amb ganes de tornar-hi ja que hi han moooltes muntanyes i paratges per descobrir, però ja començavem a tenir ganes de platgeta i cap allí vam anar 😉
descobrint tots els racons 