Des de Cangas de Onís, direcció Arenas de Cabrales ( 29 km ).
Un cop arribem a Arenas de Cabrales, al mig del poble hi ha una baixada que és per on s’agafa la carreta de Poncebos. ( 5 km )
Nosaltres vàrem iniciar la Ruta de Cares des de Poncebos.
La Ruta de Cares està situada al Parc Nacional dels Picos de Europa. La ruta, tallada literalment a les roques de les muntanyes, és un trajecte d’uns 12 quilòmetres de distància entre el poble de Caín (Leon) i Poncebos (Asturias). Anada i tornada 21-22 kilòmetres.
Una ruta pel nostre gust, massa transitada, però molt maca de fer.
Això si, és molt Solei aneu ben previnguts amb aigua i una bona gorra. És millor matinar així us trobareu a menys gent.
Aquesta excursió transcorre per un camí ben marcat i sense cap complicació.
Potser l’amplada del camí en algun moment fa respecte, però en principi té una amplada de 1,5 metres.
S’ha de vigilar perquè voreja tallats que cauen vertiginosament sobre el riu Cares.
S’inicia la ruta amb una curta però empinada pujada per l’esquerra del Riu Cares fins a Los Collaos, punt en el qual es descendeix.
A partir d’aquí el camí és pràcticament pla.
Els paisatges son espectaculars, vorejant el recorregut del riu Cares, travessant ponts, túnels amb finestrals excavats a la roca i coves. Només es pot fer a peu.
Fotos que vàrem anar tirant en el transcurs del camí.
Un dels túnels amb finestrals excavats a la roca que més ens va cridar l’atenció.
Després d’una bona jornada caminant per la Ruta de Cares, ens esperava un bon dinar, i què millor que una bona Fabada Asturiana a Arenas de Cabrales!! Hem de reconèixer que estava boníssima!!!
Llàstima que els guisats i les mongetes en el meu cas em costen de pair…
No podíem marxar cap a Cangas de Onís sense remullar-nos al riu Cares.
I vàrem tenir la sort de trobar unes basses just a peu de carretera per passar-hi la tarda sols.
Això si, l’aigua estava glaçada….
Ens despedim fins el proper post, cap al Naranjo de Bulnes!!! No us ho podeu perdre 😉
Nuria, quines caminades més xules que fas! Ara lo que m´ha agradat més ha set aquest riu, quina tranquilitat….amb recorda quan jo era petitona, heheeeee
Ja saps que les excursions de muntanya ens encanten 😉
Abans podíeu disfrutar molt dels rius i basses oi?? Quina sort!!
Cada època té les seves coses bones!!! Petunassuuuus!!!
si,si em recorda les costellades que feiem al costat del riu, quan encara és podia fer foc a terra.
Quin lloc més bonic!!! No el coneixia, però me l’apunto per quan pugui anar a Astúries 😉
Un petonàs
Bon dia guapa!!!
El recomanem!!! Però això si, sortir ben d’hora pel matí que després es converteix en una ruta massa transitada i perd encant. Un petunet
I feliç dilluns!!!