Ens quedaven un parell de dies a Cangas de Onís i el meu objectiu era veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes, un dels més cims emblemàtics sobretot des del punt de vista de l’escalada en grans parets.
Després de matinar, ens dirigíem cap a Poncebos i des d’allà tot fent una collada, cap a Sotres, per començar l’excursió.
Però no vàrem estar de sort i la boira no ens va deixar seguir…així que ens ha quedat pendent per tornar-hi.
Aquí teniu les imatges del Naranjo de Bulnes o Pic de Urriellu , tretes d’Internet i la boira que no ens va deixar avançar….
Força decepcionats… vam tornar cap a Poncebos i vàrem aprofitar per fer una altre ruta on la boira no estava tant atapeïda i podíem arribar-hi, el poble de Bulnes.
El poble de Bulnes està força aïllat, segueix sense tenir accés per carretera, encara que fa uns anys es va construir un funicular subterrani que permet arribar còmodament fins al poble.
Recomanem pujar-hi caminant pel camí tradicional que surt des de Poncebos. Comença en el mateix punt que la ruta del Cares però en direcció contrària.
Per la canal del Teix i comencem a pujar i gaudim d’un bell recorregut que ens permetrà descobrir uns paratges sorprenents.
És dura la vida tradicional en aquests pobles tan aïllats, s’utilitzava el camí descrit per anar a buscar provisions, pujar material de construcció, baixar als malalts per portar a l’hospital i en fi, per qualsevol comunicació que fes falta amb el món exterior.
Aquesta ruta no suposa cap esforç desmesurat, són uns 500 m de desnivell positiu. Uns 9 kilòmetres en total anar i tornar.
Des de Bulnes hi ha una petita ruta de pujada cap a un mirador des d’on es pot contemplar una bonica vista del Naranjo.
Nosaltres no el vàrem poder veure per la boira. Llàstima.
El poble està dividit en dos barris, La Vila a la part baixa i el barri del Castell a la part alta.
A la fotografia, la segona l’església, la tercera la Vila a la part baixa i la quarta a la part alta.
Després d’una bona caminada, què millor que degustar uns bons formatges, entre ells el Cabrales 😉
Com que les distàncies no son llargues, des de Cangas de Onis a les platges de Ribadesella hi ha uns 40 kilòmetres aproximadament.
El què es diu matinar, la gent per anar a la platja no matinen gaire, ja que la marea està baixa i fins al migdia no acaba de pujar del tot. Cap allà les 12 és una bona hora.
Hem de reconèixer que nosaltres vàrem trobar un temps força variable, d’estar tapat a sortir un sol radiant i viceversa.
No ens podíem acomiadar d’Astúries sense anar a veure una de les seves platges més curioses, la platja de Guilpiyuri!!!
Guilpiyuri és una de les més singulars platges asturianes per ser un espai tancat al mar, amb el qual es comunica subterràniament.
Es tracta d’una petita platja de mar però situada terra endins, a uns 100m, entre prats verds.
Gulpiyuri ha estat declarada Monument Natural.
Es troba situada al nord del poble de Naves, a mig camí entre Ribadesella i Llanes.
I amb la imatge de la platja de Gulpiyuri ens acomiadem d’Astúries!!!
Esperem tornar-hi per veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes entre moltes altres coses 😉