Feliços d’estar al Nido, ens vàrem llevar amb molta il.lusió per anar a fer el Tour C que tan bé ens n’havien parlat.
La calor de bon matí ja apreta, com a bons matiners, un bon esmorzar per agafar forces, un passeig pel Nido i cap a buscar la barca!!!
A Filipines són molt creients i al Nido tenen un parell d’esglésies. La gran majoria són catòlics.
I els nens entremaliats, jugaven vora el mar amb els crancs que hi havia a la platja, els lligaven per les potes amb un fil i els tenien a tots controlats…
El Tour C visitem: Matinloc Shrine, Star Beach, Hidden Beach, Secret Beach i Helicopter Island.
Comencem a L’Helicopter Island.
Una illa de gran bellesa i amb molta vegetació.
Fem snorquel a la cua de l’helicopter.
Els paisatges són espectaculars, els colors de l’aigua, la bellesa de l’entorn, el silenci que es respira navegant pel mar i la poca aglomeració de turistes, és perfecte!!!
La següent parada ens va deixar boca-oberts…per la història i sobretot per les vistes des del Mirador.
Matinloc Shrine. El Santuari de Matinloc. Construït per un estranger, donant-li un toc espiritual amb algunes estàtues d’àngels.
També va construir-hi una mansió, però no està amb gaires bones condicions… diuen que va rebre visita de “fantasmes” i va abandonar la casa.
Vam pujar un penya-segat de pedra calcària que els visitants podíem pujar per veure les magnífiques vistes aèries del mar.
S’ha de vigilar amb les roques que són realment afilades.
Hi ha una creu en el seu punt més alt, però no es pot arribar per escaladors de nivell zero com nosaltres, ja que és massa perillós. El punt d’accés més alt del penya-segat també permet una magnífica vista de l’illa de Tapiutan i altres platges de l’illa de Matinloc.
Unes vistes difícils d’oblidar!!!
Després d’aquestes dos parades a l’Helicopter Island i el Matinloc Shrine, aquest Tour C ens estava encantant!!!
I encara quedava molt per fer, però això si, ara ens tocava fer parada a una platja del voltant de l’illa de Matinloc per poder fer snorquel al nostre aire.
Mentrestant la tripulació ens preparava un fantàstic dinar!!! Ens cuidaven com reis!!!
I quina gran platja i zona per fer snorquel, superava la del Tour A pel nostre gust 🙂 us deixem amb imatges que parlen per si soles!!!
Nedaves vorejant les roques i descobries cales petites i solitàries.
Els nostres cuiners fent la brasa pel peix i tallant les fruites tropicals que eren delicioses.
Mentrestant remullant-nos a cada instant, que el sol de Fipines apreta fort…
Ben tips i descansats, ens vam dirigir cap a la Secret Beach.
La Platja secreta està envoltada d’altes roques escarpades i tan sols és accessible a través d’un estret forat que s’obre a la roca.
Aquest forat petit i estret, no és de fàcil accés, si entra nedant i és necessari que el mar estigui calmat per accedir-hi.
No tenim cap foto perquè vam entrar-hi ràpid sense encantar-nos…i aquí la teniu 😉
És ben curiós que d’un petit forat estret i profund arribis a una platja secreta!!!
Següent parada: Star Beach, un indret preciós per fer snorquel tot admirant el corall i les estrelles de mar!!!
Estàvem absolutament sols un gran luxe 😉
I és que submergir-te a les aigües de Filipines és tot un espectacle, tant és que et submergeixis 2 metres com 10 o 15 l’espectacle està garantit.
Ja ho va dir en J. Cousteau que aquest enclavament és un dels millors llocs del món per bussejar.
Nosaltres bussejar no, però amb l’snorquel vam quedar més que satisfets 🙂
Per acabar de rematar el Tour C, ens faltava l’última parada, la Hidden Beach.
Com diu el seu nom Hidden, aquesta petita platja està una mica amagada entre les roques.
Un gran Tour!!! A nosaltres ens va agradar més el C que l’A, però per gustos colors. Això si, ara mateix els repetiríem tots 2!!!
I és que Filipines enamora!!!
Tornant cap al Nido, una volteta pels seus carrers, la gent local sempre amb un somriure, dos noiets joves fent crepes i saludant-nos perquè i tornéssim, la canalla jugant i banyant-se a la platja, les barberies, les seves botigues de queviures, cistelles de bàsquet,…un ambient molt humà, agradable i ple de vida.
I acompanyat d’una bona cervesa San Miguel 🙂
Anècdota, passàvem caminant pel carrer principal i veiem una ” casa” a peu de carrer oberta de bat a bat, amb ciris blancs, un fèretre i la gent al voltant asseguts amb cadires acompanyant a la família el camí del dol, com es feia abans a les cases.
El més curiós és que quan vàrem tornar de sopar, el carrer estava tallat i ple de cadires amb la gent a fóra el carrer, vetllant a la persona que havia mort.
I l’endemà que ens llevàvem a les 6 del matí per anar cap a Port Barton, continuaven assentats al mateix lloc, passant el dol tots junts, creences i cultures que avui en dia sobten.
I a la vegada et doncs compte que aquest poblet el Nido, encara que sigui turístic, manté la seva essència.
Proper post, Port Barton!!! Difícil d’arribar-hi i difícil d’oblidar 🙂 Un paradís!!!
descobrint tots els racons 