Bulnes

Ens quedaven un parell de dies a Cangas de Onís i el meu objectiu era veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes, un dels més cims emblemàtics sobretot des del punt de vista de l’escalada en grans parets.

Després de matinar, ens dirigíem cap a Poncebos i des d’allà tot fent una collada, cap a Sotres, per començar l’excursió.
Però no vàrem estar de sort i la boira no ens va deixar seguir…així que ens ha quedat pendent per tornar-hi.
Aquí teniu les imatges del Naranjo de Bulnes o Pic de Urriellu , tretes d’Internet i la boira que no ens va deixar avançar….

Força decepcionats… vam tornar cap a Poncebos i vàrem aprofitar per fer una altre ruta on la boira no estava tant atapeïda i podíem arribar-hi, el poble de Bulnes.

El poble de Bulnes està força aïllat, segueix sense tenir accés per carretera, encara que fa uns anys es va construir un funicular subterrani que permet arribar còmodament fins al poble.

Recomanem pujar-hi caminant pel camí tradicional que surt des de Poncebos. Comença en el mateix punt que la ruta del Cares però en direcció contrària.
Per la canal del Teix i comencem a pujar i gaudim d’un bell recorregut que ens permetrà descobrir uns paratges sorprenents.

És dura la vida tradicional en aquests pobles tan aïllats, s’utilitzava el camí descrit per anar a buscar provisions, pujar material de construcció, baixar als malalts per portar a l’hospital i en fi, per qualsevol comunicació que fes falta amb el món exterior.

Aquesta ruta no suposa cap esforç desmesurat, són uns 500 m de desnivell positiu. Uns 9 kilòmetres en total anar i tornar.

Des de Bulnes hi ha una petita ruta de pujada cap a un mirador des d’on es pot contemplar una bonica vista del Naranjo.
Nosaltres no el vàrem poder veure per la boira. Llàstima.

El poble està dividit en dos barris, La Vila a la part baixa i el barri del Castell a la part alta.
A la fotografia, la segona l’església, la tercera la Vila a la part baixa i la quarta a la part alta.

Després d’una bona caminada, què millor que degustar uns bons formatges, entre ells el Cabrales 😉

Com que les distàncies no son llargues, des de Cangas de Onis a les platges de Ribadesella hi ha uns 40 kilòmetres aproximadament.
El què es diu matinar, la gent per anar a la platja no matinen gaire, ja que la marea està baixa i fins al migdia no acaba de pujar del tot. Cap allà les 12 és una bona hora.
Hem de reconèixer que nosaltres vàrem trobar un temps força variable, d’estar tapat a sortir un sol radiant i viceversa.

No ens podíem acomiadar d’Astúries sense anar a veure una de les seves platges més curioses, la platja de Guilpiyuri!!!

Guilpiyuri és una de les més singulars platges asturianes per ser un espai tancat al mar, amb el qual es comunica subterràniament.
Es tracta d’una petita platja de mar però situada terra endins, a uns 100m, entre prats verds.
Gulpiyuri ha estat declarada Monument Natural.

Es troba situada al nord del poble de Naves, a mig camí entre Ribadesella i Llanes.

I amb la imatge de la platja de Gulpiyuri ens acomiadem d’Astúries!!!
Esperem tornar-hi per veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes entre moltes altres coses 😉

Ruta de Cares

Des de Cangas de Onís, direcció Arenas de Cabrales ( 29 km ).
Un cop arribem a Arenas de Cabrales, al mig del poble hi ha una baixada que és per on s’agafa la carreta de Poncebos. ( 5 km )
Nosaltres vàrem iniciar la Ruta de Cares des de Poncebos.

La Ruta de Cares està situada al Parc Nacional dels Picos de Europa. La ruta, tallada literalment a les roques de les muntanyes, és un trajecte d’uns 12 quilòmetres de distància entre el poble de Caín (Leon) i Poncebos (Asturias). Anada i tornada 21-22 kilòmetres.

Una ruta pel nostre gust, massa transitada, però molt maca de fer.
Això si, és molt Solei aneu ben previnguts amb aigua i una bona gorra. És millor matinar així us trobareu a menys gent.

Aquesta excursió transcorre per un camí ben marcat i sense cap complicació.
Potser l’amplada del camí en algun moment fa respecte, però en principi té una amplada de 1,5 metres.
S’ha de vigilar perquè voreja tallats que cauen vertiginosament sobre el riu Cares.

S’inicia la ruta amb una curta però empinada pujada per l’esquerra del Riu Cares fins a Los Collaos, punt en el qual es descendeix.
A partir d’aquí el camí és pràcticament pla.

Els paisatges son espectaculars, vorejant el recorregut del riu Cares, travessant ponts, túnels amb finestrals excavats a la roca i coves. Només es pot fer a peu.

Fotos que vàrem anar tirant en el transcurs del camí.

Un dels túnels amb finestrals excavats a la roca que més ens va cridar l’atenció.

Després d’una bona jornada caminant per la Ruta de Cares, ens esperava un bon dinar, i què millor que una bona Fabada Asturiana a Arenas de Cabrales!! Hem de reconèixer que estava boníssima!!!
Llàstima que els guisats i les mongetes en el meu cas em costen de pair…

No podíem marxar cap a Cangas de Onís sense remullar-nos al riu Cares.
I vàrem tenir la sort de trobar unes basses just a peu de carretera per passar-hi la tarda sols.
Això si, l’aigua estava glaçada….

Ens despedim fins el proper post, cap al Naranjo de Bulnes!!! No us ho podeu perdre 😉

Llacs de Covadonga i Mirador de Ordiales

Per arribar als Llacs de Covadonga és millor pujar-hi abans de les 9:00 del matí, perquè després tanquen la carretera als vehicles privats i s’ha de pujar amb l’autocar.
Des de Cangas de Onís a Covadonga hi han 8 km aproximadament, una vegada allà pujar per la carretera asfaltada que et porta fins als Llacs, uns 12 km de revols.

Com a bons excursionistes vam matinar força, potser una mica massa i tot….perquè un cop vam ser a dalt dels llacs no hi havia ningú.
Això si, perfecte per fer la primera instantània del llac Ercina 😉

Els llacs de Covadonga són dos, l’Enol i l’Ercina, d’origen glacial situats a la part asturiana del Parc Nacional dels Picos de Europa.

La nostre excursió:
Llac Ercina (1108m)-Llac Enol(1070m)-Refugi de Vegarredonda(1410m)- Mirador de Ordiales(1745m)
Desnivell 675 positiu
Distància aprox. 19 kilòmetres
Molt recomanable.

Comencem la ruta i trobem l’Ermita del Bon Pastor.
Situada a la vega de Enol.

El mapa amb la ruta específica ens ho varen facilitar a informació turística de Cangas de Onís.
Direcció Pandecarmen vèiem les seves típiques cabanyes.

Ben passat Pandecarmen agafant els corriols senyalats amb petites muntanyes de pedres i passats un parell de colls, davant nostre, la Vega de Canraso i com a teló de fons, el massís del Cornión.

Seguim muntanya amunt i trobem els seus prats d’un intens verd magnífic de veure!!!

Ens va agradar molt la ruta perquè no era gens transitada i podies gaudir de la tranquil.litat i la llibertat que et dóna la naturalesa.

Superada l’última pujada, vam arribar al Coll de la Gamonal 1470m, davant nostre sota els peus dels cims del cornión el refugi de Vegarredonda (1410m).
A partir d’aquí el paisatge canvia radicalment, desapareixen els camps verds i les pastures que ens havien acompanyat des del principi de la ruta, per donar lloc a les roques.

Reprenem la marxa cap al Mirador de Ordiales, agafem el camí marcat que després del refugi es desvia cap a la dreta i pugem fent ziga-zaga entre les roques guanyant alçada ràpidament.
Després de pujar el coll, el camí es suavitza i és molt més còmoda.
Només falta un últim esforç, a meitat de la pujada es veu l’antic refugi i al fons l’última pujada fins arribar al Mirador de Ordiales.

Després de passar el refugi cal caminar amb precaució si hi ha boira, ja que hi ha una gran forat que no està senyalitzat.
I just a dalt la pujada, el Mirador de Ordiales, en la part més elevada de la Vall d’Angón a 1.745 m.
Al mateix mirador hi ha la tomba del senyor Pedro Pidal marquès de Villaviciosa, enterrat aquí com a desig propi, dues grans lloses de pedra amb dedicatòries a ell coronen el mirador.
Un amant de la natura i un enamorat dels Picos de Europa.

Des d’aquí la vista és impressionant, parets tallades verticalment es desplomen sobre els prats d’Angón.
Al fons el poble de Amieva (572m).

La sensació que es té quan estàs al Mirador i veus el buit vertical que hi ha, et deixa sense paraules, si més no a mi que em fan respecte les alçades….
Això si, un cop asseguts, respires tranquil.litat, llibertat, alegria i sobretot satisfacció per haver realitzat aquesta ruta.

En aquesta foto del Mirador de Ordiales, la primera es veu des de on miràvem a baix…. sort que hi han les pedres perquè impressiona!!!
I les altres a la creu i voltants.

De baixada cap als llacs, els núvols ja anaven tapant les clarianes del matí, sort que el sol va estar present durant les 5 horetes ben bones que vàrem trigar.
A la fotografia, els 2 llacs L’Ercina i L’Enol. L’Enol és el que es veu la carretera que el voreja.
I què millor que una bona remullada de peus després d’una caminada fructuosa 😉

Pujant des del llac Enol al llac Ercina tens una visió dels dos llacs digne de veure així que aquí teniu la foto panoràmica que vàrem fer.

Després de la caminada, vàrem agafar el cotxe i cap a Covadonga.
Al parc Nacional dels Picos de Europa, en plena naturalesa, entre muntanyes i boscos es troba el Santuari de Covadonga en una vall a 236 metres sobre el nivell del mar.

La Basílica de principis del segle XX, està construïda en pedra rosàcia i marmòria subministrada per la mateixa muntanya de Covadonga.

És un dels llocs més significatius d’Astúries.
I de gran bellesa!!!

També hi ha la santa Cova, on tota la llegenda sobre el rei Pelayo es centra en aquesta cova, que dóna recer a la Verge de Covadonga, anomenada afectuosament la Santina.
A baix al costat dret de la cova, hi ha la Font dels Set Canelles, aquesta font se li atribueixen (gràcies a la Santina) propietats matrimonieres.

Després d’una bona jornada muntanyenca i la visita a la Santina, vam anar a fer un bon sopar acompanyat d’una bona sidra per recuperar forces i l’endemà cap a la Ruta de Cares!!!

De camí cap a Cangas de Onís

Després de deixar enrere l’encant del poble de Cudillero, el nostre proper destí on i passaríem les últimes 5 nits del nostre viatge a Astúries era Cangas de Onís.
Però pel camí vàrem anar descobrint molts poblets que valia la pena dedicar-hi hores e inclús dies.

Comencem destacant el Cabo de Peñas.
Al Cabo de Peñas i trobem el Far de Peñas, que és el més important i des de 1852 és llum i guia de mariners.
És d’una gran bellesa paisatgística, llàstima que nosaltres vàrem ensopegar que bufava fort el vent. És també un paradís per biòlegs i historiadors per les seves reserves de fauna, flora i restes arqueològiques.

A la fotografia la imatge de dalt es veu la punta del Cabo de peñas i les dues de baix les vistes des de les bandes del Cabo.

Un altre poble de pescadors amb molt d’encant i popular per la sèrie de televisió Doctor Mateo, el qual es mereix una visita és el Poble de Llastres.
La vila marinera de Llastres destaca per la seva peculiar adaptació al terreny, les cases tradicionals, els carrers empedrats amb escales que s’endinsen cap al mar, el port,..

La imatge, des del Mirador de Sant Roc, situat a la part més alta del poble on pots gaudir d’unes vistes fantàstiques de tot el poble, així com de les platges del voltant i fins i tot en dies clars, podries veure els Picos de Europa.

Seguint en direcció a Cangas de Onís, Una altre parada que ens feia gràcia veure però no era l’època bona, ja que la millor època seria la tardor i l’hivern, son els bufons que estan situats a la costa de Llanes.

Els bufons són esquerdes obertes a la roca del penya-segat, connectades amb el mar i quan hi ha marea alta i el mar està fort, un gran volum d’aigua empès per les onades entra amb gran força per la part inferior del bufó i puja formant a la superfície sortidors d’aigua polvoritzada, que poden arribar a més de vint metres d’alçada.

El que vàrem visitar nosaltres és el Bufó d’Arenillas, situat a uns 8 kilòmetres a l’est de Llanes. El terreny en aquesta zona és de tipus calcari després hi ha multitud d’esquerdes, forats i buits produïts per l’erosió de l’aigua.

La primera foto es com ho vàrem veure nosaltres, si us i fixeu es veu com una miqueta de vapor, només vàrem poder escoltar el soroll, com un xiulet quan puja, però només pujava aire.
La de baix l’hem agafat del google perquè així podeu veure la diferència de quan puja i quan no….
Haurem de tornar-hi a l’hivern perquè ha de ser espectacular veure-ho. Les altre dues imatges típiques d’Astúries, una d’elles amb el verd intens tocant el blau del mar.

Per acabar aquest post, Cangas de Onís.
Un poble molt turístic situat a 12 kilòmetres de Covadonga, aprop dels Picos de Europa i tan sols a uns 25 km de la platja.

El pont romà de Cangas de Onís és un dels monuments més importants a Astúries ja que del pont penja una rèplica de la Creu de la Victòria, que simbolitza la victòria de Pelayo sobre les tropes àrabs, començant d’aquesta manera la reconquesta espanyola.

El pont en realitat és medieval, encara que va ser construït sobre les restes romanes.
L’accés és lliure i es pot passejar pel pont tranquil.lament, tenint unes magnífiques vistes de l’entorn i del riu sella.

També important l’Església de l’Assumpció de cangas de Onis
L’església consta d’una planta de creu llatina, 3 naus, un creuer i sobre aquest una torre.
Però el que més destaca d’aquesta església és el seu campanar. Consta de 3 pisos escalonats de forma descendent amb un total de 6 campanes.

L’exterior de l’església destaca pel color vermellós de la pedra, davant d’ella la famosa estàtua del rei Don pelayo, una preciosa font i una bonica plaça.

Després de situar-nos a l’hostal escollit, d’entre molts que hi ha per triar, una bona sidra i cap a dormir que l’endemà anàvem cap als llacs de Covadonga per fer una bona caminada fins al Mirador d’Ordiales!!!

Una ruta molt recomanable que explicarem al proper Post 😉

Astúries 2012. Cudillero i Voltants

Agost 2012.
Un cop aterrats a l’aeroport d’Astúries, vam anar a buscar el cotxe que teníem llogat i cap a Cudillero!!!

Cudillero, està a 10-15 kilòmetres de l’aeroport, direcció A Coruña.
Es el típic poble pesquer d’Astúries que conserva un encant molt especial.
A nosaltres ens feia pensar amb Cadaqués, per la seva senzillesa i bellesa!!!

Les seves acolorides cases construïdes sobre el vessant de la muntanya ofereixen un paisatge molt pintoresc i impactant que sens dubte creiem que no deixarà indiferent a ningú que el visiti.

A Cudillero hi ha racons únics, estrets carrerons que puja per costeruts carrers que arriben fins a miradors situats en el mateix nucli antic on es pot contemplar el poble i el mar 🙂

Aquest poblet de mariners, convida a perdre’s pels seus estrets carrerons, admirar les seves cases, baixar al port a passejar o degustar el peix del dia tot fent una bona sidra 😉

Per nosaltres 1 dia no era suficient per gaudir d’aquest poble i els seus voltants, així que vam optar per quedar-nos 3 dies més.
Anar a les platges del voltant, a pocs kilòmetres de Cudillero, visitar el mercat del mateix poble, d’altres poblets pesquers,…

Ens allotjàvem a l’hotel Rural Casa Vitorio, recomanable!! situat a 2kms de Cudillero. Un tracte molt proper i acollidor.
La foto amb Cudillero de Nit, l’hotel Casa Vitorio i bevent una miqueta de sidra!!!

Aprofitant la nostre situació a Cudillero, ens desplaçàvem per visitar altres llocs d’interès cultural i paisatgístic, com per exemple la visita obligada a Cavo Vidio. A uns 8 km a la localitat de Oviñana, uns espectaculars penya-segats de 80 m d’altura que ofereix unes vistes impressionants de la costa asturiana!!! Una pau i tranquil.litat immillorable.

Després de Cavo Vidio, direcció A Coruña, un altre poblet per visitar és Luarca.
És un poble pesquer on l’habitual és veure com pesquen i porten el gènere a la confraria de pescadors.
Ofereix una bonica vista de les cases que es van construir al seu voltant formant el típic barri mariner.

Actualment la pesca és molt important a Luarca, sent la seva flota una de les més importants del Principat d’Astúries.
Preciós per deixar-te perdre pels carrers del centre de la vila i simplement gaudir de la seva gent.

Després de visitar Luarca, a uns 4-5 kilòmetres direcció Navia vàrem anar a banyar-nos a la platja de Barayo ( Reserva Natural )
És una platja molt natural, envoltada de vegetació i dunes, no hi han restaurants, ni cafeteries, ni tan sols pàrquings.
Per accedir-hi s’ha d’aparcar a l’àrea específica i fer l’últim tram caminant, recórrer un camí que travessa un petit bosc ple de plantes i arbustos.

Si voleu tranquil.litat és una bona opció.

A la platja Barayo i té la seva desembocadura el riu Barayo, que podeu apreciar a la fotografia i està considerada reserva natural.

La platja que ens va agradar més a nosaltres és la Platja de Arnelles, que pertany a Navia.
Les distàncies no són llargues, heu de contar que des de Cudillero a Navia son 50 kilòmetres, uns 45 minuts amb cotxe.
La Platja Arnelles, està encaixada en un entorn molt verd, on els colors et deixen meravellat.
Té forma de petxina, mitja lluna i des de la platja es veu el far de Sant Agustí.
En Ramon pot afirmar que l’aigua és freda…. però la tranquil.litat que es respira amb aquestes platges i el pilot de peixos i crustacis que i viuen és impressionant.

Una altre platja que trobem a 5 minuts de Cudillero és la platja de la Concha de Artero.
La platja d’Artero pertany al municipi de Cudillero.
Nosaltres la vàrem visitar de tarda que la marea estava baixa i així podíem veure tots els musclos, cargoles de mar que vàrem trobar, crancs,…. amb una olla i un bon foc pots fer-te una bona cassola de closques.
Si el temps no acompanya és igualment agradable contemplar el seu entorn natural i gaudir del passeig que discorre al costat del riu i que la comunica amb l’aparcament o fer la tassa tot contemplant el mar.

Molt aprop de Cudillero, L’Església parroquial de Santa Maria a Soto de Luiña, és una construcció del segle XVIII i forma amb la Casa Rectoral l’antic Hospital de pelegrins, avui casa de cultura.
A la fotografia, les vistes dels prats del poble rural de San Martín de Luiña des de l’arcada de l’Església.
I les típiques cases Asturianes, Els hórreos, dedicades antigament a guardar al seu interior productes alimentaris.
Eren construïts a certa altura, recolzats sobre 4 pilars que evitaven la humitat a l’interior i impedien l’entrada d’animals indesitjats que poguessin perjudicar els aliments.

Proper post direcció a Cangas de Onís, els Picos de Europa!!!