Canvi de plans i de vida!!!


Des de l’últim post que hem fet un “parón” de 2 mesos ben bons, ara us explicarem el motiu del nostre “kit-kat” 😉

Tots sabeu que la nostre il.lusió és fer la volta al món aquest any 2013, més concretament l’octubre.
La ruta ja la teníem força planificada, les ganes i son des de que vàrem assistir al II congrés de bloggers, que evidentment també assistirem al III congrés i animem a tota la gent a assistir-hi!!
Els amants dels viatges no us ho podeu perdre!!!!
Es fa a Barcelona i trobareu més informació a la pàgina web http://www.clubdeviatges.com.

Arrel del II congrés vàrem començar a estalviar per poder fer realitat aquell somni que a primera vista el vèiem força llunyà, no sabem perquè tothom pensa que fer un viatge d’aquestes dimensions només poden fer-ho la gent molt adinerada i la veritat es que el pot fer tothom, només necessites adequar la ruta segons pressupost, per exemple Àsia és un dels continents més barat i Oceania dels cars, a partir d’aquí selecciones segons pressupost o disposició i per 9.000-12.000€ per persona pots realitzar una volta al món.
Menys diners dels que ens gastem un any aquí.

Tot estava decidit, res podia fer canviar els nostres plans i prioritats, teníem ganes de volar, descobrir món, cultures, aprendre d’ells, viure l’essència de cada país, fer un llarg camí, el nostre camí!!!

Esperàvem comprar el primer bitllet destinació Nepal, quan els preus fossin més assequibles, però un imprevist ha fet canviar radicalment el nostre viatge, per un altre llarg viatge!!!

Durant el mes de gener-febrer no em trobava gaire bé, vaig passar la grip, la passa de la panxa, les olors m’ofenien, estava marejada, molt esblanqueïda,…. el meu cos feia canvis i jo no entenia què m’estava passant…. potser era perquè no volia veure-ho i acceptar que alguna coseta m’estava passant més enllà d’un simple refredat difícil de curar.

Cert, estava embarassada!!! En un primer moment va ser com si em caigués una galleda d’aigua freda a sobre, no podia entendre com ens havia passat això, si nosaltres teníem la nostre volta al món planificada i coll avall, perquè a nosaltres???
Un sentiment de tristesa, angoixa, ploranera em tenia atrapada, no entenia res, de cop i volta la vida ens havia fet un canvi radical sense avisar, un canvi de plans, un canvi de vida.

La gran pregunta era, i ara què?? em donava la sensació que prenguéssim la decisió que prenguéssim ja no seria feliç, però era perquè em vaig estancar, estava desorientada totalment, sabia que volia ser mare, sempre ho havia dit, però després de fer la nostre volta.
Quan en parlàvem amb la meva parella comentàvem: i si ha passat perquè no era el moment de marxar? a vegades passen coses, encara que no les entenem, perquè han de passar i el temps fa que les peces del puzle comencin a encaixar.

El nostre viatge començava l’octubre i a finals de setembre- principis d’octubre és quan naixerà el nostre fillet/a, casualitats… no i creiem massa, les coses passen quan menys te les esperes i perquè realment han de passar!!!
Hem comprès que un no sempre pot triar el que li passarà, però sí que pot decidir com afrontar-ho i com viure-ho amb plenitud!!!

Una gran frase que m’ha ajudat aquest dies de neguit: El passat és història, el futur un misteri però l’avui és un regal, per això es diu present!!!
I el nostre regal és la Janet, la nostra filleta, la nostra gran il.lusió en aquest moment de molta felicitat!!!

No havia tornat a escriure des de que ho vàrem saber, per mi va ser un cop dur el fet de decidir que no començaríem la volta.
Em resultava dolorós acceptar que l’aventura no començaria.

Però amb els mesos, hem recuperat la il.lusió, el nostre somni s’ha posposat, estem feliços de saber que serem 3, que la Janet ens aportarà molt amor i ganes de seguir lluitant amb ella i per ella!!!

Ara ja estic de casi 4 mesos i em trobo molt millor, continuu sent seguidora de grans viatgers que estan fent la volta al món, pasaporte y mochila, voltant pel món, una aventura pel món, un cambio de aires, suc de coco,… i entre ells uns en concret que ens han fet recuperar la il.lusió i el nostre somni, fer la volta al món amb família!!!!

Haurem d’esperar uns anyets, però en tenim tantes o més ganes que al començament.
I el blog que ens té ben enganxats és http://www.voltaalmon.cat

Esperem seguir emplenant aquest diari de viatges, amb molts dels viatges que hem anat fent!!!
I algun altre que tenim en ment per ara el mes de maig-juny amb la panxeta….Tots tres cap a Singapur + Filipines!!!!

Un petunet i fins la pròxima.
Us deixem amb la última eco feta el divendres dia 12/04/13 que vàrem saber que és una nena.
Un dia màgic i molt emotiu!!!
Us presentem la nostre nina, La Janet 🙂

foto005

Publicat dins de Viatges | 34 comentaris

Bulnes


Ens quedaven un parell de dies a Cangas de Onís i el meu objectiu era veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes, un dels més cims emblemàtics sobretot des del punt de vista de l’escalada en grans parets.

Després de matinar, ens dirigíem cap a Poncebos i des d’allà tot fent una collada, cap a Sotres, per començar l’excursió.
Però no vàrem estar de sort i la boira no ens va deixar seguir…així que ens ha quedat pendent per tornar-hi.
Aquí teniu les imatges del Naranjo de Bulnes o Pic de Urriellu , tretes d’Internet i la boira que no ens va deixar avançar….

2012

Força decepcionats… vam tornar cap a Poncebos i vàrem aprofitar per fer una altre ruta on la boira no estava tant atapeïda i podíem arribar-hi, el poble de Bulnes.

El poble de Bulnes està força aïllat, segueix sense tenir accés per carretera, encara que fa uns anys es va construir un funicular subterrani que permet arribar còmodament fins al poble.

Recomanem pujar-hi caminant pel camí tradicional que surt des de Poncebos. Comença en el mateix punt que la ruta del Cares però en direcció contrària.
Per la canal del Teix i comencem a pujar i gaudim d’un bell recorregut que ens permetrà descobrir uns paratges sorprenents.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És dura la vida tradicional en aquests pobles tan aïllats, s’utilitzava el camí descrit per anar a buscar provisions, pujar material de construcció, baixar als malalts per portar a l’hospital i en fi, per qualsevol comunicació que fes falta amb el món exterior.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquesta ruta no suposa cap esforç desmesurat, són uns 500 m de desnivell positiu. Uns 9 kilòmetres en total anar i tornar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Des de Bulnes hi ha una petita ruta de pujada cap a un mirador des d’on es pot contemplar una bonica vista del Naranjo.
Nosaltres no el vàrem poder veure per la boira. Llàstima.

El poble està dividit en dos barris, La Vila a la part baixa i el barri del Castell a la part alta.
A la fotografia, la segona l’església, la tercera la Vila a la part baixa i la quarta a la part alta.

x wordpress24

Després d’una bona caminada, què millor que degustar uns bons formatges, entre ells el Cabrales 😉

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Com que les distàncies no son llargues, des de Cangas de Onis a les platges de Ribadesella hi ha uns 40 kilòmetres aproximadament.
El què es diu matinar, la gent per anar a la platja no matinen gaire, ja que la marea està baixa i fins al migdia no acaba de pujar del tot. Cap allà les 12 és una bona hora.
Hem de reconèixer que nosaltres vàrem trobar un temps força variable, d’estar tapat a sortir un sol radiant i viceversa.

x wordpress25

No ens podíem acomiadar d’Astúries sense anar a veure una de les seves platges més curioses, la platja de Guilpiyuri!!!

Guilpiyuri és una de les més singulars platges asturianes per ser un espai tancat al mar, amb el qual es comunica subterràniament.
Es tracta d’una petita platja de mar però situada terra endins, a uns 100m, entre prats verds.
Gulpiyuri ha estat declarada Monument Natural.

Es troba situada al nord del poble de Naves, a mig camí entre Ribadesella i Llanes.

x wordpress26

I amb la imatge de la platja de Gulpiyuri ens acomiadem d’Astúries!!!
Esperem tornar-hi per veure des de ben aprop el Naranjo de Bulnes entre moltes altres coses 😉

Publicat dins de Asturias 2012, Viatges | Etiquetat com a | 8 comentaris

Ruta de Cares


Des de Cangas de Onís, direcció Arenas de Cabrales ( 29 km ).
Un cop arribem a Arenas de Cabrales, al mig del poble hi ha una baixada que és per on s’agafa la carreta de Poncebos. ( 5 km )
Nosaltres vàrem iniciar la Ruta de Cares des de Poncebos.

La Ruta de Cares està situada al Parc Nacional dels Picos de Europa. La ruta, tallada literalment a les roques de les muntanyes, és un trajecte d’uns 12 quilòmetres de distància entre el poble de Caín (Leon) i Poncebos (Asturias). Anada i tornada 21-22 kilòmetres.

Una ruta pel nostre gust, massa transitada, però molt maca de fer.
Això si, és molt Solei aneu ben previnguts amb aigua i una bona gorra. És millor matinar així us trobareu a menys gent.

x wordpress22

Aquesta excursió transcorre per un camí ben marcat i sense cap complicació.
Potser l’amplada del camí en algun moment fa respecte, però en principi té una amplada de 1,5 metres.
S’ha de vigilar perquè voreja tallats que cauen vertiginosament sobre el riu Cares.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

S’inicia la ruta amb una curta però empinada pujada per l’esquerra del Riu Cares fins a Los Collaos, punt en el qual es descendeix.
A partir d’aquí el camí és pràcticament pla.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els paisatges son espectaculars, vorejant el recorregut del riu Cares, travessant ponts, túnels amb finestrals excavats a la roca i coves. Només es pot fer a peu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fotos que vàrem anar tirant en el transcurs del camí.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un dels túnels amb finestrals excavats a la roca que més ens va cridar l’atenció.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després d’una bona jornada caminant per la Ruta de Cares, ens esperava un bon dinar, i què millor que una bona Fabada Asturiana a Arenas de Cabrales!! Hem de reconèixer que estava boníssima!!!
Llàstima que els guisats i les mongetes en el meu cas em costen de pair…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

No podíem marxar cap a Cangas de Onís sense remullar-nos al riu Cares.
I vàrem tenir la sort de trobar unes basses just a peu de carretera per passar-hi la tarda sols.
Això si, l’aigua estava glaçada….

x wordpress23

Ens despedim fins el proper post, cap al Naranjo de Bulnes!!! No us ho podeu perdre 😉

Publicat dins de Asturias 2012, Viatges | Etiquetat com a | 5 comentaris

Llacs de Covadonga i Mirador de Ordiales


Per arribar als Llacs de Covadonga és millor pujar-hi abans de les 9:00 del matí, perquè després tanquen la carretera als vehicles privats i s’ha de pujar amb l’autocar.
Des de Cangas de Onís a Covadonga hi han 8 km aproximadament, una vegada allà pujar per la carretera asfaltada que et porta fins als Llacs, uns 12 km de revols.

x wordpress14

Com a bons excursionistes vam matinar força, potser una mica massa i tot….perquè un cop vam ser a dalt dels llacs no hi havia ningú.
Això si, perfecte per fer la primera instantània del llac Ercina 😉

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els llacs de Covadonga són dos, l’Enol i l’Ercina, d’origen glacial situats a la part asturiana del Parc Nacional dels Picos de Europa.

La nostre excursió:
Llac Ercina (1108m)-Llac Enol(1070m)-Refugi de Vegarredonda(1410m)- Mirador de Ordiales(1745m)
Desnivell 675 positiu
Distància aprox. 19 kilòmetres
Molt recomanable.

Comencem la ruta i trobem l’Ermita del Bon Pastor.
Situada a la vega de Enol.

x wordpress11

El mapa amb la ruta específica ens ho varen facilitar a informació turística de Cangas de Onís.
Direcció Pandecarmen vèiem les seves típiques cabanyes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ben passat Pandecarmen agafant els corriols senyalats amb petites muntanyes de pedres i passats un parell de colls, davant nostre, la Vega de Canraso i com a teló de fons, el massís del Cornión.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Seguim muntanya amunt i trobem els seus prats d’un intens verd magnífic de veure!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ens va agradar molt la ruta perquè no era gens transitada i podies gaudir de la tranquil.litat i la llibertat que et dóna la naturalesa.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Superada l’última pujada, vam arribar al Coll de la Gamonal 1470m, davant nostre sota els peus dels cims del cornión el refugi de Vegarredonda (1410m).
A partir d’aquí el paisatge canvia radicalment, desapareixen els camps verds i les pastures que ens havien acompanyat des del principi de la ruta, per donar lloc a les roques.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Reprenem la marxa cap al Mirador de Ordiales, agafem el camí marcat que després del refugi es desvia cap a la dreta i pugem fent ziga-zaga entre les roques guanyant alçada ràpidament.
Després de pujar el coll, el camí es suavitza i és molt més còmoda.
Només falta un últim esforç, a meitat de la pujada es veu l’antic refugi i al fons l’última pujada fins arribar al Mirador de Ordiales.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de passar el refugi cal caminar amb precaució si hi ha boira, ja que hi ha una gran forat que no està senyalitzat.
I just a dalt la pujada, el Mirador de Ordiales, en la part més elevada de la Vall d’Angón a 1.745 m.
Al mateix mirador hi ha la tomba del senyor Pedro Pidal marquès de Villaviciosa, enterrat aquí com a desig propi, dues grans lloses de pedra amb dedicatòries a ell coronen el mirador.
Un amant de la natura i un enamorat dels Picos de Europa.

x wordpress16

Des d’aquí la vista és impressionant, parets tallades verticalment es desplomen sobre els prats d’Angón.
Al fons el poble de Amieva (572m).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La sensació que es té quan estàs al Mirador i veus el buit vertical que hi ha, et deixa sense paraules, si més no a mi que em fan respecte les alçades….
Això si, un cop asseguts, respires tranquil.litat, llibertat, alegria i sobretot satisfacció per haver realitzat aquesta ruta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En aquesta foto del Mirador de Ordiales, la primera es veu des de on miràvem a baix…. sort que hi han les pedres perquè impressiona!!!
I les altres a la creu i voltants.

x wordpress17

De baixada cap als llacs, els núvols ja anaven tapant les clarianes del matí, sort que el sol va estar present durant les 5 horetes ben bones que vàrem trigar.
A la fotografia, els 2 llacs L’Ercina i L’Enol. L’Enol és el que es veu la carretera que el voreja.
I què millor que una bona remullada de peus després d’una caminada fructuosa 😉

x wordpress18

Pujant des del llac Enol al llac Ercina tens una visió dels dos llacs digne de veure així que aquí teniu la foto panoràmica que vàrem fer.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després de la caminada, vàrem agafar el cotxe i cap a Covadonga.
Al parc Nacional dels Picos de Europa, en plena naturalesa, entre muntanyes i boscos es troba el Santuari de Covadonga en una vall a 236 metres sobre el nivell del mar.

La Basílica de principis del segle XX, està construïda en pedra rosàcia i marmòria subministrada per la mateixa muntanya de Covadonga.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És un dels llocs més significatius d’Astúries.
I de gran bellesa!!!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

També hi ha la santa Cova, on tota la llegenda sobre el rei Pelayo es centra en aquesta cova, que dóna recer a la Verge de Covadonga, anomenada afectuosament la Santina.
A baix al costat dret de la cova, hi ha la Font dels Set Canelles, aquesta font se li atribueixen (gràcies a la Santina) propietats matrimonieres.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després d’una bona jornada muntanyenca i la visita a la Santina, vam anar a fer un bon sopar acompanyat d’una bona sidra per recuperar forces i l’endemà cap a la Ruta de Cares!!!

Publicat dins de Asturias 2012, Viatges | 2 comentaris

De camí cap a Cangas de Onís


Després de deixar enrere l’encant del poble de Cudillero, el nostre proper destí on i passaríem les últimes 5 nits del nostre viatge a Astúries era Cangas de Onís.
Però pel camí vàrem anar descobrint molts poblets que valia la pena dedicar-hi hores e inclús dies.

Comencem destacant el Cabo de Peñas.
Al Cabo de Peñas i trobem el Far de Peñas, que és el més important i des de 1852 és llum i guia de mariners.
És d’una gran bellesa paisatgística, llàstima que nosaltres vàrem ensopegar que bufava fort el vent. És també un paradís per biòlegs i historiadors per les seves reserves de fauna, flora i restes arqueològiques.

A la fotografia la imatge de dalt es veu la punta del Cabo de peñas i les dues de baix les vistes des de les bandes del Cabo.

x wordpress9

Un altre poble de pescadors amb molt d’encant i popular per la sèrie de televisió Doctor Mateo, el qual es mereix una visita és el Poble de Llastres.
La vila marinera de Llastres destaca per la seva peculiar adaptació al terreny, les cases tradicionals, els carrers empedrats amb escales que s’endinsen cap al mar, el port,..

La imatge, des del Mirador de Sant Roc, situat a la part més alta del poble on pots gaudir d’unes vistes fantàstiques de tot el poble, així com de les platges del voltant i fins i tot en dies clars, podries veure els Picos de Europa.

x wordpress10

Seguint en direcció a Cangas de Onís, Una altre parada que ens feia gràcia veure però no era l’època bona, ja que la millor època seria la tardor i l’hivern, son els bufons que estan situats a la costa de Llanes.

Els bufons són esquerdes obertes a la roca del penya-segat, connectades amb el mar i quan hi ha marea alta i el mar està fort, un gran volum d’aigua empès per les onades entra amb gran força per la part inferior del bufó i puja formant a la superfície sortidors d’aigua polvoritzada, que poden arribar a més de vint metres d’alçada.

El que vàrem visitar nosaltres és el Bufó d’Arenillas, situat a uns 8 kilòmetres a l’est de Llanes. El terreny en aquesta zona és de tipus calcari després hi ha multitud d’esquerdes, forats i buits produïts per l’erosió de l’aigua.

La primera foto es com ho vàrem veure nosaltres, si us i fixeu es veu com una miqueta de vapor, només vàrem poder escoltar el soroll, com un xiulet quan puja, però només pujava aire.
La de baix l’hem agafat del google perquè així podeu veure la diferència de quan puja i quan no….
Haurem de tornar-hi a l’hivern perquè ha de ser espectacular veure-ho. Les altre dues imatges típiques d’Astúries, una d’elles amb el verd intens tocant el blau del mar.

x wordpress12

Per acabar aquest post, Cangas de Onís.
Un poble molt turístic situat a 12 kilòmetres de Covadonga, aprop dels Picos de Europa i tan sols a uns 25 km de la platja.

El pont romà de Cangas de Onís és un dels monuments més importants a Astúries ja que del pont penja una rèplica de la Creu de la Victòria, que simbolitza la victòria de Pelayo sobre les tropes àrabs, començant d’aquesta manera la reconquesta espanyola.

El pont en realitat és medieval, encara que va ser construït sobre les restes romanes.
L’accés és lliure i es pot passejar pel pont tranquil.lament, tenint unes magnífiques vistes de l’entorn i del riu sella.

cangas de onis

També important l’Església de l’Assumpció de cangas de Onis
L’església consta d’una planta de creu llatina, 3 naus, un creuer i sobre aquest una torre.
Però el que més destaca d’aquesta església és el seu campanar. Consta de 3 pisos escalonats de forma descendent amb un total de 6 campanes.

L’exterior de l’església destaca pel color vermellós de la pedra, davant d’ella la famosa estàtua del rei Don pelayo, una preciosa font i una bonica plaça.

cangas de onis1

Després de situar-nos a l’hostal escollit, d’entre molts que hi ha per triar, una bona sidra i cap a dormir que l’endemà anàvem cap als llacs de Covadonga per fer una bona caminada fins al Mirador d’Ordiales!!!

Una ruta molt recomanable que explicarem al proper Post 😉

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Publicat dins de Asturias 2012, Viatges | Etiquetat com a | 2 comentaris