El Passo Pordoi és una collada de les Dolomites situada entre el grup Sella, al nord, i el grup de la Marmolada, al sud.
El pas es troba a una altitud de 2.239 m. La carretera que passa el coll, és la via asfaltada més alta de les Dolomites i enllaça Arabba amb Canazei.
Ruta Viel del Pan
La ruta és un clàssic de les Dolomites, es tracta d’un sender històric que es va utilitzar en la Primera Guerra Mundial pel transport de queviures amb animals de càrrega entre el Passo Pordoi i el Fedaia.
Nosaltres vàrem seguir la ruta 601 que comença amb una pujada per un corriol de terra i una petita ermita a mà esquerra. (1a fotografia)
Aquest camí té unes vistes espectaculars de la vall. El camí continua en ascens fins al refugi Fredarola. On comences a gaudir de les primeres vistes de la Marmolada. (2a fotografia)
Una bona opció si vas amb canalla és arribar al preciós refugi Viel del Pan, són 4 kilòmetres d’anada amb un desnivell de 340m (1a fotografia es veu al fons)
És on es troba el famós mirador de la Marmolada, en aquest refugi pots aprofitar per menjar i gaudir de les vistes.
És el punt on hi ha més gent, a partir d’aquí pots desfer el camí o seguir fins al llac Fedaia, el problema és tornar al Passo Pordoi, no és una ruta circular, has d’agafar l’autobús si baixes fins a baix, per tant, amb les nenes i el gos, vàrem optar per passejar pels voltants que és realment increïble i desfer el camí per poder contemplar la reina de les Dolomites, la Marmolada. (Total 8 kms)
Les vistes realment són increïbles, no deixaries d’observar-les, una meravella, us diré que i vaig tornar, és la sort de tenir en Xic (gos), una nit que vàrem pernoctar al Passo Pordoi vaig aprofitar per llevar-me súper d’hora i els 2 sols gaudint del silenci i la tranquil.litat de les muntanyes, absolutament sols, espectacular, que petits que ens veiem davant de la grandesa i és que no me’n puc estar, soc així, el què m’encisa no puc deixar de tornar-hi… però això és un altre dia, seguim.
Desfent el camí amb les nenes, trobàvem llocs i llocs que es mereixien una parada obligatòria.
De fet, no teníem gens de pressa, la temperatura era bona, el dia no es complicaria i la motxilla plena.
Aquí una de les imatges que per mi descriu el lloc, l’entorn, la màgia, una postal. Del verd al gris amb un tres i no res.
I és que em passaria les hores mirant des de dalt, quines vistes més boniques que tenen els ocells…
Un cop a baix, no podíem marxar sense la recompensa, per nosaltres la cerveseta, per les nenes… una marmota de peluix i tots contents.
I per en Xic una bona caminada 😉
Per acabar el dia, teníem ganes de visitar Arabba a la tarda i descansar per l’endemà.
Un poblet petit però acollidor, envoltat de muntanyes.
Hi ha zona de pernoctació per furgonetes i estava molt bé, crec que volta els 20 €, nosaltres no la vàrem fer servir perquè l’endemà anàvem cap a Ortisei (Alpe di Siusi ) i havíem de recular per pernoctar a mig camí i així arribar ben d’hora al matí.
Foto Arabba
Continuem sumant moments i compartint històries.
Pròxim destí Alpe di Siusi (l’altiplà més alt d’Europa).
descobrint tots els racons 