Bangalore

Bangalore, també conegut com Bengaluru, és la capital de l’estat indi de Karnataka i és la tercera ciutat índia més poblada del país.

De Mysore a Bangalore amb l’autocar unes 3 horetes.
La conducció a l’Índia és esgarrifosa… senyalitzacions, semàfors, cruïlles,.. normes de circulació?? què va!!! Cada conductor fa el què li ve de gust.

Si hi ha dos carrils, van 3 o 4 cotxes amb paral.lel. Invadeixen els carrils sense cap problema i si en ve un de cara, ja s’apartarà.
Condueixen per l’esquerra però avancen per l’esquerra, la dreta,.. per tot arreu, fan una bona pitada i endavant.

Els passos de zebra, si n’hi han, creues i els cotxes, motos, vaques, t’esquiven.
Realment si no t’atropellen pots estar content!!
Hem penjat un vídeo de la conducció a la pàgina de vídeos.

Us deixem amb una foto que parla per si sola.

Un cop instal.lats a Bangalore hem de dir que a nosaltres personalment la ciutat no ens va agradar gaire, no li vàrem saber trobar el seu encant personal, així que vàrem dedicar-hi un dia i l’endemà ja marxàvem amb avió cap a Goa.

Ens allotjàvem al centre i les vistes des de la nostre habitació donaven a un dels carrers del casc antic on podies veure les seves costums quotidianes de les famílies que viuen allà.

La visita a Bangalore la vam aprofitar visitant el temple de Shiva Mandir.
En aquest temple es troba l’estàtua del déu Shiva, assegut en posició de lotus i medeix uns 65 metres d’altura.
Compta amb el teló de fons de les muntanyes a l’Himalaia i el riu Ganges flueix dels seus cabells, segons la mitologia.

Una altra característica especial d’aquest temple és que a l’entrada hi ha una enorme estàtua del déu Ganesha ” de 32 metres d’altura” se li atribueix el cap d’elefant i és una de les deïtats més conegudes i més adorades del panteó hindú.

Com que necessitàvem una mica de pau i tranquil.litat ens vàrem refugiar al jardí botànic, el Lal Bagh.
D’aquí un dels sobrenoms de Bangalore “la Ciutat Jardí de l’Índia”.

Aquest jardí botànic està obert cada dia, hi ha un llac, moltes flors, arbres centenaris, monos i és visitat no només per turistes sinó també per persones que els agrada fer exercici, ja que ofereix un ambient molt recomanable per passejar i practicar esport.

Com hem comentat anteriorment no vàrem dedicar-hi gaires hores a la ciutat, així que ens acomiadem amb un sopar força peculiar 😉
A la foto en Ramon i els dos cuiners a darrera la “cuina”.
Sembla una calzone oi?? no ho era però recordem que estava boniiiissim!!!

Pròxim post Goa!!! Conegut per les seves platges que van atreure als hippies dels anys 60 i 70. No us ho perdeu 🙂
Nosaltres ens i vàrem estar tota una setmana sencera!!!